Euskal Herria o Nabarra?

Euskal Herria o Nabarra?
Àlex Asensio Ferrer
http://alexasensio.blogspot.com.es/2012/12/euskal-herria-o-nabarra.html
 

 

 

Després que, a còpia d'anys de reivindicació, l’esquerra aber-tzale hagi popularitzat el terme Euskal Herria com a subjecte polític, cada cop són més els independentistes que en qüestionen la idoneïtat i es mostren partidaris de recuperar el nom de Nabarra -amb be alta- a l’hora de designar un hipotètic estat basc independent. Aquestes veus justifiquen la seva proposta a partir d'un discurs historiogràfic aparentment sòlid i ben travat que, jurídicament, té moltes semblances amb el que realitza a Catalunya el col·lectiu Patriotes per la Devolució: per a uns i altres no es tracta d'accedir a la independència, sinó de reinstaurar l'estat primigeni, arrabassat pel dret de conquesta, sense renúncies de cap mena (ni polítiques, ni territorials). Per als legitimistes navarresos, cal distingir entre diverses veus:

- Bascònia: Expressió ètnica utilitzada pels autors llatins per designar el territori dels bas-cons, als dos costats del Pirineu, les terres altes de l’Ebre i el marge esquerre de la Garona. L’evolució fonètica féu que al vessant nord evolucionés cap a la forma Gascunya: Wasconia, Guasconia, Gasconha / Gas-cogne. L’any 1963, el polític basc Federico Krutwig va publicar l’obra Vasconia, en què hi va englobar tots els territoris al·lusius al poble bascó i, posteriorment, a l’Estat navarrès; això és, Navarra, País Basc, Aquitània, Bearn, Gascunya, Osca, La Rioja i bona part de Cantàbria i Burgos.

 

- Euskal Herria: Vocable amb reminiscències culturals amb què es designa la comunitat lingüística basca o euskaldun. Apareix en les primeres obres literàries en euskera, el segle XVI, per referir-se a les regions en què es parla la llengua basca: Nafarroa Garaia, Na-farroa Behera, Zuberoa, Lapurdi, Bizkaia, Gipuzkoa i Araba. Aquestes terres són també conegudes com a herrialdeak o “territoris històrics” i han donat peu al lema zazpiak bat [que significa les set en una] per referir-se a la unió política de totes elles en una sola pàtria. A la imatge trobareu dues representacions del zazpiak bat en forma d'escut. La primera és la versió històrica, amb una preeminència de Navarra evident. En la segona, els territoris segueixen una ordenació alfabètica.

Com apuntàvem abans, l'es-querra abertzale ha apostat fort per estendre aquest concepte a l'àmbit polític, així com per assumir com a propis símbols tipícament navarresos -com ara l’ensenya roja amb cadenes o el segell personal del rei Sanç VII el Fort: l'arrano beltza (vegeu foto)- amb l’ànim de vèncer reticències d'aquella part que abans no existien. De fet, amb anterioritat a l’estatut d'auto-nomia de 1936 per al País Basc, una assemblea d'alcaldes bascos i navarresos va aprovar, el 1931, l'Estatut d'Estella: un estatut conjunt per a Navarra, Àlaba, Biscaia i Guipúscoa de caire confederal que proclamava un “Estat basc autònom dins la totalitat de l’Estat espanyol”, amb competències exclusives en matèria de policia, forces armades i relacions amb l’Església. L'estiu de 1931, el 89,8% de la ciutadania navarresa va refrendar la proposta, que es va imposar en 200 dels 220 municipis de la regió, amb majoria de carlins i nacionalistes bascos.

- País Basc / Pays Basque: Nom amb què és coneguda la regió formada per les províncies vascongadas d'Àlaba, Biscaia i Guipúscoa (en verd fosc), a l’Estat espanyol, i els territoris històrics de Lapurdi, Nafarroa Behera i Zuberoa, inclosos dins el departament dels Pirineus Atlàntics, a l'Estat francès. Fins l'any 1200, Àlaba, Biscaia i Guipúscoa formaren part de l'Estat navarrès i el seu conjunt formava l'anomenada Navarra marítima. Amb l'annexió a Castella i fins al segle XV guanyaren pes les disputes entre els bàndols nobiliaris d’Oñaz i Gamboa. Els primers eren partidaris de Castella i els altres, de Navarra.

- Euskadi: Terme polític ideat per Sabino Arana, el pare del nacionalisme basc modern, amb la pretensió de donar nom al subjecte polític basc i de superar el terme Euskal Herria. L'explicació és clara: a finals del segle XIX (vegeu el mapa, corresponent a 1869) la llengua basca feia temps que no es parlava a moltes zones, per la qual cosa el fundador del PNB va fonamentar el fet nacional en la raça i no pas en l'idioma. Actualment, l'expressió queda circumscrita a la comunitat autònoma espanyola formada per les províncies d'Àlaba, Biscaia i Guipúscoa, on ha fet fortuna. A tall d'exemple: Euzko Alderdi Jeltzalea-Partido Nacionalista Vasco (EAJ-PNV), Eusko Alkartasuna (EA), Partido Socialista de Euskadi (PSE) o, fins i tot, Euskadi ta Askatasuna (ETA).

 

- Navarra: Nom amb què és coneix, a l’Estat espanyol, la comunitat autònoma uniprovincial formada pel territori històric de l’Alta Navarra.

 

- Nafarroa: Nom que rep Navarra en llengua basca.

- Nabarra: Nom jurídic que rebé l'Estat navarrès, constituït en successius regnes inde-pendents (Regne de Pamplona 884-1162, i Regne de Navarra, de 1162 en endavant) fins al seu esquarterament en dues entitats menors (Alta Navarra i Baixa Navarra) i les seves respectives incorporacions a les corones de Castella, el 1512, i de França, el 1620.

Perduda la nació política (Nabarra) des de llavors, perdura encara la nació cultural (Euskal Herria). De tot plegat es desprèn que els habitants d'Euskal Herria serien políticament nabarresos i culturalment bascos.